Les proves de rendiment són proves no funcionals que tenen com objectiu validar l’eficiència de l’aplicació en temps de resposta i throughput.
Dins les proves de rendiment, podem trobar diferents subtipus, segons el seu objectiu.
| Tipus de proves de rendiment | Objectiu | Resultats | Punts a considerar |
|---|---|---|---|
| Proves de càrrega (la més habitual) | Verificar el comportament en les condicions esperades: condicions normals i condicions de pics (per exemple en períodes de la matriculació). Es realitza comprovant el resultats amb una càrrega creixent d’usuaris. | S’obtenen els temps de resposta per les transaccions. Es pot monitoritzar el comportament de la infraestructura. | Per establir si els temps són acceptables és bo haver definit prèviament els ANS |
| Proves d’estrès | Verificar el comportament de l’aplicació per sobre de les condicions normals o condicions de pics, o amb una disponibilitat reduïda de recursos, per detectar defectes que només tenen lloc en aquestes condicions | Dóna informació de a partir quan l’aplicació començarà a fallar i donar errors, a més de la pròpia lentitud | La càrrega realitzada pot provocar disrupcions en altres aplicacions, si l’entorn no està totalment aïllat (xarxa, …) |
| Proves d’estabilitat o resistència | Determinar si l’aplicació pot aguantar una càrrega esperada continuada | Determinar si hi ha alguna fuga de memòria de l’aplicació | En alguns casos pot ser necessari executar-les en entorns productius. En aquest cas s’ha d’avaluar prèviament l’impacte i acordar finestres d’execució. |
El més habitual són les proves de càrrega.