Hi ha diferents opcions d’eines de gestió i documentació de les proves, i la majoria d’equips poden pensar en escollir un full de càlcul per començar, en tant que és “gratuït”, ràpidament disponible i més lleuger que usar una aplicació de propòsit específic.
L’ús d’un full de càlcul comporta diferents problemàtiques. Entre les problemàtiques més habituals tenim:
A més dels problemes generals, quins problemes podem tenir en l’àmbit de les proves?
Des del CTTI, es considera que pot tenir sentit usar un full de càlcul si es compleixen totes i cadascuna de les següents preguntes:
No es necessita mesurar la cobertura de les proves
No es necessita establir la traçabilitat entre requisits i/o proves i/o defectes
No es necessita mesurar el progrés de les proves
No es necessita enllaçar els defectes amb les proves, ni saber a quin requisit impacta
No es necessita realitzar proves amb diferents jocs de dades o combinacions
No es necessiten obtenir o comparar resultats passats
No es necessita cap integració amb eines d’automatització externes, amb les que obtenir els resultats de les proves
No es necessita mesurar la productivitat dels testers
No es necessita comparar de forma històrica (estat de les proves en diferents versions, defectes detectats en cada versió, per severitat, …)
Si la resposta a totes elles és NO, es pot plantejar l’ús d’un full de càlcul. Aquestes accions es poden realitzar amb un full de càlcul, però no amb la mateixa facilitat que amb una eina (cal realitzar programacions amb macros, es fa difícil compartir la informació a la vegada entre vàries persones, l’històric de canvis és complex de portar a terme, etc.).